La façana, la pell de l’edifici (Part 2)

Continuant amb el post anterior sobre la façana, en aquest posem més èmfasi en l’orientació d’aquesta.

Tractaments de façanes segons orientació

A nivell únicament de balanç energètic es poden distingir les necessitats segons les orientacions. El paràmetre principal coeficient de transmissió tèrmica (K) valor indicatiu de flux de calor per unitat de superfície que travessa un tancament quan la diferència de temperatura entre els dos costats és d’un grau centígrad. Aquest salt tèrmic fa referència a l’aire d’un costat i de l’altre, és a dir, la part interior i l’exterior del tancament.

-Façana Nord:
Cal minimitzar la superfície d’obertures, garantint la il·luminació suficient de l’interior, i la funció principal del vidre ha de ser la d’aïllament tèrmic cap al exterior.fachada

Incidència solar: Mínima
Actuació: Minimitzar superfície obertures (sense oblidar la necessitat d’il·luminació natural)

-Façana Est i Oest:
Incidència solar: Durant el períodes primaveral, tardor ia l’estiu de forma molt perpendicular a la façana.
Actuació: proteccions solar mòbils, ja que només haurà d’excloure la radiació durant unes hores i la resta d’hores voldrem una visió lliure i llum natural indirecta

-Façana Sud:
Incidència solar: Màxima
actuació:

-Ed.Oficinas: protecció mòbil a l’hivern.

-Ed.Viviendas: protecció horitzontal fix. El sol d’hivern és benvingut per aportar calor a l’interior i el sol d’estiu amb aquesta mesura passiva no arriba a entrar a l’edifici.

A façana Sud una altra actuació possible, és la plantació d’arbres de fulla caduca així aconseguirem una protecció solar durant els mesos d’estiu i en canviar les fulles a l’hivern deixaran passar tota la radiació solar que necessitem.

Trobarem altres maneres d’aconseguir proteccions passives, cadascuna amb els seus avantatges i inconvenients:

1. Façana de l’edifici Mediàtic de Barcelona, ​​edifici singular amb solucions de tancaments singulars, les quals no nego que siguin molt bones en eficiència però no ho podem contemplar com una solució del dia a dia per la seva singularitat i pel seu elevat cost.

2. Façana edifici a la zona 22 @ de Barcelona el qual per tamisar la llum i evitar insolació directe han “embolicat” l’edifici amb una malla filtrant la llum. Personalment crec que és una solució molt inamovible i fix, la qual no ens permet jugar amb quan ens interessa rebre la radiació i quan no, i ens trenca la visualitat d’interior a exterior.

3. Façana d’un edifici d’oficines situat al barri de Poble Nou de Barcelona. On fa servir proteccions fixes verticals per evitar insolació del Sol directe en un determinat punt del dia i època, això sense pràcticament influir en la lluminositat natural.

Continués …