La façana, la pell de l’edifici (Part 3)

I per acabar, la tercera part de la façana on valorarem la importància del control de l’energia solar i la ventilació.

Control d’energia solar

Mentre que a l’època d’hivern els guanys solars principalment a través de les obertures de l’edifici milloren el balanç energètic aportant calor gratuïtament, el control de l’aportació d’energia solar és el punt clau per minimitzar la demanda energètica de refrigeració de l’edifici a l’estiu. La seva importància augmenta amb la creixent aplicació de superfícies amb vidres, tant al sector residencial com comercial i d’oficines. Hi ha tres mecanismes de control solar: vidres especials, proteccions fixes i proteccions mòbils.

L’aplicació de vidres de protecció solar pot resultar eficient, però comporta els inconvenients següents:
• El valor de transmissió lumínica baixa considerablement, per això és difícil aprofitar la llum natural al fons de l’interior i tenir un bon confort visual.
• A manca de ser regulable, el vidre no impedeix només l’entrada de l’ energia solar a l’edifici a l’estiu, sinó també a l’hivern. D’aquesta manera, també redueix l’aprofitament de la radiació solar i augmenta la necessitat de calor artificial.

Ventilació natural

L’objectiu de la ventilació dels edificis és la garantia de la qualitat de l’aire necessària per a la respiració i per evitar possibles olors, sent la renovació mínima higiènicament uns 25 m3/pers·h.
Actualment, com ja em parlat en altres articles, la ventilació la fem manualment i alhora n’hi ha una part indirectament, sense que ho sapiguem, a través de la fusteria, provocant així pèrdues innecessàries d’energia.

Un concepte de refrigeració passiva, que s’està estenent molt en altres països, és el sistema de ventilació nocturna, que es basa en l’aprofitament de l’oscil·lació de la temperatura entre nit i dia i la inèrcia tèrmica dels materials constructius a l’interior de l’edifici. Els materials amb important inèrcia tèrmica (sostres, terres, murs)
absorbeixen part de la calor que reben durant el període calent i la desprenen durant la nit. La ventilació nocturna de l’edifici amb l’aire exterior de temperatura inferior augmenta el refredament del material.

El concepte és especialment indicat en edificis que són usats durant el dia i deshabitats a la nit, com a oficines. Per possibilitar la ventilació nocturna, cal l’obertura de finestres, que pot ser efectuat manualment, però normalment compta amb una domòtica, que compara les temperatures exteriors i interiors i obra les finestres quan la diferència entre ambdues sigui prou alta.