La façana, la pell de l’edifici (Part 2)

Continuant amb el post anterior sobre la façana, posem més èmfasi en l’orientació d’aquesta.

Tractaments de façanes segons orientació

A nivell únicament de balanç energètic es poden distingir les necessitats segons les orientacions. El paràmetre principal coeficient de transmissió tèrmica (K) és el valor indicatiu de flux de calor per unitat de superfície que travessa un tancament quan la diferència de temperatura entre els dos costats és d’un grau centígrad. Aquest salt tèrmic fa referència a l’aire de banda i banda, és a dir, la part interior i l’exterior del tancament.

-Façada Nord:
Cal minimitzar la superfície d’obertures, garantint la il·luminació suficient de l’interior, i la funció principal del vidre ha de ser aïllament tèrmic cap a l’exterior.

Incidència solar: Mínima
Actuació: Minimitzar superfície obertures (sense oblidar la necessitat d’il·luminació natural)

-Façana Est i Oest:
Incidència solar: Durant els períodes primaveral, tardor i estiu de forma molt perpendicular a la façana.
Actuació: proteccions solars mòbils, ja que només haurà d’excloure la radiació durant unes hores i la resta d’hores voldrem una vista lliure i llum natural indirecta

-Façana Sud:
Incidència solar: Màxima
Actuació:

-Ed.Oficines: protecció mòbil a l’hivern.

-Ed.Habitatges: protecció horitzontal fix. El sol d´hivern és benvingut per aportar calor al´interior i el sol d´estiu amb aquesta mesura passiva no arriba a entrar al´edifici.

A façana Sud una altra actuació possible, és la plantació d’arbres de fulla caduca, així aconseguirem una protecció solar durant els mesos d’estiu i en canviar les fulles a l’hivern deixaran passar tota la radiació solar que necessitem.

Trobarem altres maneres d’aconseguir proteccions passives, cadascuna amb els seus avantatges i inconvenients:

1. Façana de l’edifici Mediàtic de Barcelona , ​​edifici singular amb solucions de tancaments singulars, les quals no nego que siguin gaire bones en eficiència però no el podem contemplar com una solució del dia a dia per la seva singularitat i pel seu cost elevat.

2. Façana edifici a la zona 22@ de Barcelona que per tamisar la llum i evitar insolació directe han “embolicat” l’edifici amb una malla que filtra la llum. Personalment crec que és una solució molt inamovible i fix, la qual no ens permet jugar quan ens interessa rebre la radiació i quan no, i ens trenca la visualitat d’interior a exterior.

3. Façana d’un edifici d’oficines situat al barri de Poble Nou de Barcelona . On utilitza proteccions fixes verticals per evitar insolació del Sol directe en un determinat punt del dia i època, això sense pràcticament influir en la lluminositat natural.

Continuarà…